Aquestes fotografies i textos estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Insectes per xavianthropus
Aquests petits animals són al cim evolutiu dels
invertebrats. Les seves societats
d’abelles, formigues i termites són d’allò més sofisticat i freguen la
perfecció. És clar que no hi trobarem en aquests insectes socials ni
l’autoconsciència del jo humà ni el lliure
albir. La seva saviesa flueix des d’un ànima grupal que inspira el comportament
intel.ligent dels diferents individus i castes dins dels seus respectius supraorganismes col.lectius: els rusc, el formiguer, el termiter...
Altres animalons sense esquelet com ara els cefalòpodes -pops
i calamars- tenen el cervell i els ulls considerablement més desenvolupats (un pop
no deixa de ser una mena de gran cap amb apèndixs tentaculars), però l’equilibri de forces
entre els pols cefàlic i abdominal i la part mitja toràcica sols és preservat
en l’estructura morfològica tripartita típica dels insectes: cap, tòrax i
abdomen. En aràcnids i crustacis, per exemple, el cap apareix fusionat amb el
tòrax i en els crancs de platja aquest cefalotòrax contrasta amb un abdomen força
reduït. Fora dels insectes podem dir que aquesta tripartició equilibrada es perd
en major o menor grau. Podríem considerar aquest fet com un procés involutiu en
invertebrats, relacionat amb una major immersió en la gravetat i densitat terrestre
en detriment de la lleugeresa pròpia de la perifèria atmosfèrica, llar de la nissaga
voladora dels insectes, els únics invertebrats amb ales (dos parells, en
concret).
Fora dels insectes, solament trobem una triformació vital
equivalent en les plantes (arrel, fulla i flor) i en humans i mamífers, on el
coll separa el cap del tronc i el diafragma l’abdomen del tòrax. Insectes i
mamífers mostren, però, un eix horitzontal respecte a la superfície terrestre en
la alineació del seu cos tripartit: cap-tòrax-abdomen. En canvi, els humans i
les plantes mantenim un eix de verticalitat entre la terra i el cel, però de
polaritats invertides. Mentre el nostre pol neuro-sensorial (el cap) s’orienta
cap a dalt i el nostre pol metabòlic (l’abdomen) cap a baix, la planta enlaira
el seu sistema metabòlic-reproductor (la flor) cap al cel i enfonsa el sistema
radicular-sensitiu (l’arrel) a la terra.
Aquestes fotografies i textos estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
